dimecres, 22 de juliol del 2009

Vídeos Pi de les tres branques 2009

Entorn del Pi amb gent i parades:


Arribada de Cercavila al Pi de gegants i grallers:




Lectura del poema:


Ofrena floral:


Parlament de Toni Reig, d´Òmnium cultural:



Parlament Tomeu Martí, de l´Obra Cultural Balear:



Parlament d Antoni Lluís Trobat de Acció Cultural del País Valencià (ACPV):


Parlament de Francesc Ribera "titot":


Cant dels segadors en cobla:



Videos parlaments al Pi jove:





Parlament de Tomàs Sayes:


Cant dels segadors al Pi jove:



Música sota el Pi vell, amb versió del tema Maragall:



I versió d´un tema de Cesk Freixas:

dimecres, 15 de juliol del 2009

El proper diumenge 19 de juliol, Diada del Pi de les tres branques 2009

La Diada, com cada any s´organitza el tercer diumenge de juliol, i per tant el proper 19 de juliol , al Pla de Campllong(Castellar del Riu), tindrà lloc.
S´organitza pujada des de Berga a les 8 del matí, amb caminada popular cap al Pi i autocars gratuïts que sortiran a les 10h. i a les 11h. des del Passeig de la Pau de Berga.

A les 11h. arribada de cercavila i ballada de gegants d´Espinalbet, lectura del poema "Lo pi de les tres branques, ofrena floral i parlaments a continuació.

A les 12, acte al Pi vell amb parlaments.

Aquest any hi intervindran:

- Antoni Lluís Trobat, d’Acció Cultural del País Valencià

- Tomeu Martí, de l’Obra Cultural Balear

- Toni Reig, de la junta d’Òmnium Cultural;

- Un representant de la Plataforma Acte de Sobirania

- Francesc Ribera, Titot, cantant. 


A continuació,acte al Pi Jove.

A les 13h. Ballada de sardanes al peu del Pi vell, per la Cobla Pirineu.

Dinar popular.

A les 15h, concert vora el Pi vell i cançoner popular.

Autocars organitzats d´arreu, cap al Pi de les tres branques:



Videos Aplec del Pi de les tres branques 2008

- Enllaç a Vídeo explicatiu Pi de les tres branques per a persones sord-mudes (llenguatge de signes i text adjunt)

Al Pi vell:





Al Pi jove:

Què cal saber sobre el PI DE LES TRES BRANQUES

Consultant la Viquipèdia, podem trobar suficient informació:

Aplec del Pi de les Tres Branques

(S'ha redirigit des de: Pi de les Tres Branques)
Pi de les Tres Branques

Aplec del Pi de les Tres Branques és un aplec nacionalista que se celebra tots els anys el tercer diumenge de juliol al mig del pla de Campllong (Castellar del Riu,Berguedà), al voltant d'un pi de tres besses (pi roig Pinus sylvestris), de 25 metres d'alçària i un perímetre a la base del tronc d'uns 5 metres. És considerat com a un símbol de la unitat dels Països Catalans: Catalunya, País Valencià i Illes Balears. Tres branques que surten simètricament d'una soca única.

Al segle XVIII hom hi veié un símbol de la Santíssima Trinitat (Pare, Fill i Esperit Sant). Amb el desenvolupament de l'excursionisme a la fi del segle XIX sovint fou centre d'aplecs i cantades, però la seva popularitat arribaria definitivament el 1888, quan mossèn Jacint Verdaguer escrigui el poema Lo pi de les tres branques on feia somiar al rei Jaume I, als peus de l'arbre, que seria rei de Principat de Catalunya, València i Mallorca. Esdevingut així un dels símbols de la unitat dels Països Catalans, el 1901 fou cedit pel seu propietari, Tomàs Campà, a la Unió Catalanista. Tanmateix, l'arbre va morir el 1913 i només restà el tronc mort.

El 1987 el Pi de les Tres Branques, molt deteriorat i assecat pel pas dels anys, va ser declarat arbre monumental per la Generalitat de Catalunya. També es va declarar arbre monumental l'anomenat Pi Jove, que es troba al mateix indret, i és usat com a símbol nacionalista des de 1921, i on es reuneixen cada any els joves independentistes.

El dia 25 de setembre de 1904 es va celebrar al seu voltant la primera diada nacionalista, repetida cada any fins el 1924, quan fou prohibida per Miguel Primo de Rivera. La guerra civil espanyola i la Dictadura de Francisco Franco, després, en van impedir la celebració. El 1980 es va convocar novament una diada d'afirmació nacionalista, a la que hi assistiren unes 3.000 persones. Des d'aleshores ha estat considerada com a baròmetre de la situació dels diversos sectors de l'independentisme, ja que al seu voltant s'hi ha aplegat (i sovint enfrontat) militants del PSAN, PSAN-Provisional, Unitat Nacional Catalana, IPC, ERC, MDT,Estat Català, Catalunya Lliure, Maulets i altres. L'aplec de 1986 hi assistiren 14.000 persones i acabà amb cremada de banderes espanyoles i insults als membres de CDC, que deixaren d'assistir. El 1988 hi hagué enfrontaments entre faccions del MDT[1] i el 1991 membres del MDT agrediren assistents d'ERC. Després dels aldarulls de l'aplec de 1996, on 30 encaputxats provocaren enfrontaments entre membres de la Plataforma per la Unitat d'Acció i d'Estat Català[2][3][4], la diada s'ha reconduït i ha près un seu esperit lúdic i festiu.]

Referències

[1]

  1. Fotografies dels incidents
  2. Fotomuntatge en vídeo dels aldarulls
  3. La notícia a Anuaris.cat

Com arribar al PI DE LES TRES BRANQUES

Per saber com arribar al Pi de les tres branques, cal saber que és situat al municipi de Castellar del Riu (Berguedà), entrant per Berga Nord, agafant l´encreuament anant cap als Rasos de Peguera, trobareu trencall a la dreta. També podeu localitzar-lo a través de Google Maps el municipi:



Mostra un mapa més gran

dimarts, 14 de juliol del 2009

Poema "Lo Pi de les tres branques " , de Jacint Verdaguer que el va convertir en el símbol dels Països Catalans

LO PI DE LES TRES BRANQUES

Per on baixa el Llobregat
dels Pirineus a la plana,
don Guillem de Mont-rodon
a trenc de dia davalla,
voltat de comtes i ducs
en ufanosa colcada.
De l'alta sella en l'arçó,
sobre arabesca gualdrapa,
seu en Jaume nostre rei;
no du més corona encara
que la de son cabell d'or
que algun àngel li ha deixada.
Lo tenia presoner
Narbona dins sa muralla:
al vencedor de Muret
Mont-rodon lo demanava;
Monfort no l'hi vol donar,
per gendre diu que se'l guarda.
Quan lo sant Pare en té esment,
que a corre-cuita, li mana,
torne son rei a Aragó
i al Pirineu la seva àliga.

Catalunya, aixeca el front,
doble sol avui t'aguaita,
lo sol que et surt a orient
i el que t'ix a tramuntana.
Lo que et surt al Pirineu
te vol donar una ullada;
mes, infantó de sis anys,
no vol ésser vist encara,
ja el veuran a Lleida prou
davant la cort catalana.
Abans d'arribar a Berga
s'enfilen per la muntanya,
per entre Estela i Queralt
de Campllong envers la plana;
quan són al mig de Campllong
la nit fosca és arribada.


Lo Campllong té com un bres
dues serres per barana,
per coberta un bosc de pins
verds tot l'any com l'esmeragda.
Corona immensa de tots
és una hermosa pinassa,
pinetells semblen los pins
entorn de llur sobirana,
geganta dels Pirineus
que per sang té rius de saba.
Com una torre és son tronc
que s'esbadia en tres branques
com tres titans rabassuts
que sobre els núvols s'abracen,
per sostenir en lo cel
una cúpula de rama
que fa ombra a tot lo pla
com una nova muntanya.(...)


En dolça contemplació
lo sorprèn lo bes de l'alba;
al bes de l'alba i al seu
don Jaume se desvetllava;
-He somiat que era gran
i d'un bell país monarca,
d'un bell país com aqueix
entre la mar i la muntanya.
Com eix pi meravellós,
mon regne posà tres branques,
foren tres regnes en un,
ma corona els coronava.
Esbrinant somni tan dolç
lo sol li dóna a la cara
i esporuguida a ponent
la mitja lluna s'amaga.
Lo somni del rei infant
lo vell templari l'acaba
en extàtica oració,
espill de visió més clara.
Veu Catalunya la gran
fer-se més gran i més ampla,
robant als moros València,
prenent-los l'Illa Daurada.
Unides veu a les tres
com les tres cordes d'una arpa
com les tres nimfes d'eixa mar,
d'aqueix jardí les tres Gràcies.
Mes al veure desvetllar
lo lligador d'eixa garba,
profeta, al Conqueridor
sols li diu eixa paraula:
-Preguem, que sols Déu és gran,
los hòmens són ombra vana;
preguem que sia aqueix pi
l'arbre sagrat de la pàtria.



Jacint Verdaguer (1845-1902)